Els límits que ens ajuden a créixer

Posar límits als fills no és equivalent a dir "NO" a tot, cridar i castigar cada dos per tres. Aquesta idea preconcebuda pot portar a molts pares i mares a sentir rebuig cap a aquests i a confondre la disciplina i els límits amb l'autoritarisme. Per contraposició es pot caure en una tendència més permissiva amb els fills.


Contràriament a això, uns límits adequats estalvien l'haver de fer de policia, l'esgotament i frustració que comporten els crits, discussions, càstigs i "pataletes".



Uns límits adequats es tradueixen en normes clares, concretes i coherents, és a dir, " això no es pot fer i això altre sí". Un cop establertes, no caldrà recordar-les diàriament.

Als infants els hi cal saber les normes per cada context i per ANTICIPAT. Per exemple:

* a l'escola no es pot córrer pels passadissos, s'han de portar els deures fets, cal respectar als companys, etc..

* a casa ajudarem a parar la taula, només es jugarà a la Play els caps de setmana, abans de sopar hauran d'estar els deures fets, es respectaran les coses dels germans, etc..


Els límits i les normes són importants en tots els àmbits de la vida i son necessaris per adaptar-se i viure en societat. Els donen seguretat i també els fan practicar l'autocontrol, la responsabilitat i l'autonomia.


Quan un nen sobrepassa un límit i fa una cosa mal feta no l'ajuda l'etiqueta de " ets dolent" o " ets trapella", sinó que hem de dirigir l'atenció a les accions que ha fet malament. És aquí on l'adult té la oportunitat de mostrar-li la diferència entre el què ÉS i el què FA, d'aquesta manera no danyem l'autoestima i la identitat del nen.


Per un nen d'un any, un límit serà més aviat físic ( una àrea de joc de la que no pot sortir), però per un nen més gran un límit serà aquell que l'ajudi a regular la seva conducta. Algunes vegades els límits generaran frustració ens els petits,

però no hem de patir, els conflictes i les frustracions existeixen a la vida i cal aprendre a manegar-les.


L'Equip IDAIA recomana als pares i mares que trobin un moment per pensar en aquells límits i normes que creuen adequats pels seus fills, que ho posin en comú i un cop decidits fer equip i anar a l'una.

Per altra banda, també és important tenir pensades prèviament les conseqüències perquè aquestes siguin proporcionades i coherents a la conducta a corregir.

Amb nens més grans se'ls pot avançar les conseqüències que generarà el fet de no complir les normes ( exemple: fins que no acabi tots els deures no tindrà temps de gaudir del seu temps lliure, com jugar, veure la tele, anar al parc, etc..).


Alguna vegada pot passar que els nens ens estiguin cridant l'atenció però de males maneres ( cridant, plorant, exigint, desobeint..), els ha de quedar clar que així no els hi farem cas. La retirada d'atenció funciona si els avisem que fins que no es calmin i es portin bé no els parlarem.


Si voleu motivar els vostres fills per potenciar una bona conducta és vital que els reforceu positivament, és a dir, feliciteu-los per allò ben fet quan s'hi han esforçat!


En una llar on es reacciona amb amor i tendresa i es compleixen les responsabilitats paternes s'ha de perdre la por a exigir als fills que compleixin amb la seva part.






Tel. 93 016 43 90

email: centreidaia@gmail.com

web: www.centreidaia.com

         

          

 

 

CONTACTO

Centre IDAIA

C/Josep Anselm Clavé, nº7

08902 L'Hospitalet de Llobregat

Barcelona

Metro L1 Santa Eulàlia

 

 

DIRECCIÓN

COLABORAMOS CON:

CENTRO ACREDITADO POR:

  • Instagram