Dislexia i Trastorns de la Lectoescritura
Hi ha evidència científica de que els infants dislèxics o amb trastorn de la lectoescriptura presenten disfuncions en determinades vies neurològiques relacionades amb el llenguatge i l'hemisferi dret.
Des de l'àmbit de la piscolingüística la dislèxia es defineix com una síndrome que cursa amb una pobra “consciència fonològica”, això és, la capacitat per dividir la parla i l'escriptura en estructures més petites, com ara síl.labes i fonemes.
Hem de tenir en compte que dins la dislexia hi ha una gran variació individual, per tant, encara que es presenta una simptomatologia en comú, aquesta síndrome presenta diverses formes segons les alteracions específiques que comporti.
També és important diferenciar dislexia d'un retard lector, dels trastorns específics de llenguatge, d'un retard maduratiu i del TDAH.
Tipus de dislèxia:
-
Dislèxia fonològica: en la que l'infant utilitza de forma predominant la ruta visual per llegir les paraules. Aquesta ruta ens permet llegir de manera global les paraules conegudes. La lectura sol ser ràpida però amb més errors.
-
Dislèxia superficial: en la que l'infant llegeix a partir de segments (síl·labes i fonemes). Aquest tipus de dislèxia tindran problemes en aquelles paraules l'escriptura de les quals no es correspon de forma directa amb la seva pronunciació (homòfones). La lectura sol ser lenta i *dificultosa, però sense errors.
Símptomatologia que observem de manera freqüent:
-
Dificultat per relacionar lletres i sons.
-
Inversió de lletres, nombres i paraules.
-
Comprensió lectora per sota la mitjana esperada.
-
Confusió entre paraules que s'assemblen fonèticament.
-
Dificultat per memoritzar els nombres, l'abecedari, els dies de la setmana, els colors, les formes, etc.
Com treballem des d'IDAIA:
En primer lloc determinarem les dificultats predominants en cada cas.
Per a la Dislexia del tipus superficial es potenciaran sobretot aspectes de la memòria i de l'atenció amb la finalitat d'ajudar a recordar visualment les paraules homòfones i irregulars, i per altra banda, també s'exercitaran tècniques de ritme per a la lectura, amb la finalitat d'intensificar els processos atencionals.
Per a la Dislexia del tipus fonològic, els mecanismes que intervenen són de major complexitat i per tant, haurem d'establir diferents plans d'acció en funció de les característiques personals de l'infant.
Una detecció precoç de les dificultats lectoescriptores ens permetrà treballar sobre la consciència fonològica, tant oral com escrita, la velocitat i automatització de la mecànica lectora i la millora en altres aspectes importants com són l'entonació, l'ortografia i la redacció.